Tot seguit compartim la introducció i les primeres pàgines de l’estudi “REGENERACIÓ DEL VERN EN DIFERENTS BOSCOS DE RIBERA DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA” autoria d’Antònia Caritat i Compte – Universitat de Girona – escrit a Juliol 2002
INTRODUCCIÓ
L’anàlisi del nombre de plançons per m2 de les espècies forestals és un bon
indicador de l’ estat del bosc i de la possible evolució amb el temps (Gràcia, 1992). La
germinació de les llavors es veu condicionada per molts factors entre els que destaquen
la radiació, la competència, la dispersió i la viabilitat de les llavors.
Els espais ripials fluvials tenen un gran valor per la singularitat de la seva
vegetació, la seva fauna i pel seu vincle en el funcionament conjunt de la dinàmica
fluvial i la seva capacitat de connexió amb ecosistemes adjacents. Alhora els boscos de
ribera constitueixen un filtres biològic de gran importància, atesa la seva extensió al
llarg del riu, regulen els excessos en la concentració de matèria orgànica i nutrients en
els rius i retenen part del sediment que transporta el riu, evitant així l’erosió del sòl.
També és destacable la importància de la regulació hídrica, com per exemple la
regulació de la velocitat de l’aigua en cas d’avingudes. Les característiques específiques
dels boscos de ribera són les responsables d’una elevada diversitat i configuren, la base
de l’ecosistema fluvial que inclou una fauna especialitzada i una vegetació adaptada a
aquestes zones humides (Munné, 1999).
Les alteracions que ha sofert l’ecosistema fluvial són elevades. Els boscos de
ribera han estat sovint eliminats per aprofitar llenya, per guanyar terreny al riu per a
l’agricultura o l’explotació forestal de pollancredes i platanedes, o bé durant les obres de
canalització, rectificació de lleres i altres obres hidràuliques (Giró, 1999). És necessari
donar a aquests espais la importància que se’ls ha negat dotar-los de mecanismes de
protecció i incorporar mesures de correcció i restauració. Es elements claus per la
qualificació de l’estat ecològic dels cursos fluvials són els components biològics i d’aquí
la seva importància.
En la pràctica, a l’anomenat bosc de ribera s’hi barregen diferents espècies que
tenen poc a veure amb les comunitats autòctones (Solà-Morales, 1995). En l’estrat
arbori s’ hi troben tant espècies del país com el vern (Alnus glutinosa), el salze (Salix
alba) i el pollancre (Populos nigra) com espècies introduïdes com el plàtan i el
pollancre canadenc o invasores com la falsa acàcia o robinia (Robinia pseudoacacia).
El vern (Alnus glutinosa) és l’arbre més representatiu del bosc de ribera.
Darrerament s’ ha observat una manca de regeneració d’aquesta espècie dins el PNZVG
que pot posar en perill el futur d’aquest sistema forestal. Per aquest motiu es proposa
realitzar un estudi aplicat de l’estat de regeneració del vern i possibilitats
de millora.
BOSC DE RIBERA
A les fons de les valls i a les vores dels rius i rierols, la verneda (Lamio-Alnetum
glutinosae) constitueix un bosc de ribera de fullatge caduc i aspecte dens. A més a més
del vern hi trobem el freixe (Fraxinus excelsior), l’om (Ulmus minor) i els salzes.
El vern (Alnus glutinosa) és un arbre caducifoli que pot arribar a 20 m d’alçària, amb
capçada allargada formada per branques més aviat curtes i obertes (Fig.1). Fulles de 5 a
9 cm, gairebé tan amples com llargues, irregularment dentades. Les més noves són
enganxoses. Tronc dret, amb escorça llisa.
El vern té les flors masculines i femenines en el mateix arbre (monoic). Les
masculines amb quatre estams, disposades en aments pènduls, les femenines en aments
que es lignifiquen i prenen la forma d’una pinyeta, i que, un cop lliurats els fruits, es
mantenen seques a l’arbre. Els fruits són sàmares, amb una ala coriàcia que en facilita
la dispersió, ja sigui per acció del vent o surant a l’ aigua, de la qual aquests arbres no
solen apartar-se gaire.
OBJECTIUS
L’objectiu general d’aquest estudi és la realització de la quantificació de la
germinació de les llavors i possibilitats de regeneració del vern Els treballs es
realitzen en parcel·les forestals experimentals i els resultats són aplicables a la millora
del bosc de ribera dins el PNZVG.
Els objectius concrets d ́aquest estudi són:
1) Avaluar l’index de regeneració actual del vern i possibilitats de millora.
2) Determinar els factors limitants per a la germinació del vern en condicions
naturals
3) Quantificar la viabilitat de les llavors per diferents mètodes
4) Avaluar els index de germinació en condicions naturals i de viver
5) Propostes de millora de la regeneració del vern al PNZVG